|
TÉ EL RECORD d’un quadre vist al Prado del paisatgista flamenc Joachim Patinir: la Verge alleta la criatura impassible als desastres de la guerra que s’intueixen en segon terme. “El moment d’alletar és una cosa molt personal, un moment de pau, meditatiu”, reflexiona Sinéad Spelman al voltant del quadre que ha guiat el projecte per a la Fundació Suñol. A Descanso en la huida ha fet el de sempre, dibuixar i expressar-se. “M’obsessiona com el cos, amb el qual organitzo l’espai, representa els nostres desitjos i pensaments”, afegeix. Però el cert és que ha treballat amb nous formats (de l’A5 a l’A3) i ha substituït el bolígraf per la tinta xina i el llapis. També s’ha estrenat amb la pintura mural, on proposa la seva versió d’un alletament, i ha jugat amb elements escultòrics. Perquè “tot és cos i pesa, tot té un caràcter figuratiu”. Els tubs, que estan fets en col·laboració amb un ceramista de Sants, doblegats pel seu propi pes en el procés d’assecatge, i el parell de treballs en ciment semblen extrets d’un dels seus dibuixos. L’obra en paper està feta a base de traços, sempre en blanc i negre, i desprenen materialitat i un deix polític i reivindicatiu que brota de les parts més íntimes de l’individu. Hi ha evocacions a la regla (“s’ha perdut el ritual, ara és com si no existís”, apunta) i també a una col·lecció de fluïts que vessen dels cossos i que apareixen reiteradament, tot i que Spelman no sap a què responen, ni vol reduir aquesta expressió instintiva a cap explicació. L’artista, que va començar a dibuixar fa deu anys, estrena taller i nou espai expositiu a La Verneda, on amb Alberto Peral mantenen la flama de Halfhouse. Ens convida a seguir la pista del projecte –aviat estrenen amb David Bestué– i a l’exposició, on voldria que els petits omplissin la seva obra de color. A ella, diu, la paleta li complicaria l’acte de dibuixar. Eugénia Sendra 2018 |
